-
1 raresco
rārēsco, —, —, ere [ rarus ]1) редеть, терять плотность, становиться прозрачным ( nubila rarescunt Lcr); разжижаться ( in liquidas aquas O); разрежаться ( calore Lcr)2) поэт. разверзаться, открываться ( claustra rarescunt V)3) слабеть, угасать, замирать ( sonitus rarescit Prp)4) становиться реже, убывать (montes rarescunt T; tenebrae profundae rarescunt St) -
2 raresco
rārēsco, ere (rarus), I) die Dichte verlieren, locker werden, sich voneinander geben, auseinander treten, rarescunt nubila, Lucr.: rarescit terra calore, Lucr.: resoluta tellus in liquidas rarescit aquas, verdünnt sich, Ov.: rarescunt claustra Pelori, tun sich auf, Verg.: rarescit multo vulnere miles, die Glieder lichten sich, Sil.: sonitus rarescit arenae, wird leiser, Prop. – II) übtr., seltener (spärlicher) werden, sich mindern, abnehmen, et dubios cernit rarescere montes, Lucan. 3, 7: paulatim rarescunt colles, Tac. Germ. 30: ibis efficit, ut rarescant mortiferae pestes (Ungeziefer) absumptae, Amm. 22, 15, 25: venefici, qui tunc rarescebant, Amm. 26, 3, 1: Ggstz., quod iustitia rarescit, iniquitas increbrescit, Tert. apol. 20: ita iustitia rarescet, ita impietas et avaritia crebrescent, Lact. 7, 15, 8.
-
3 raresco
rārēsco, ere (rarus), I) die Dichte verlieren, locker werden, sich voneinander geben, auseinander treten, rarescunt nubila, Lucr.: rarescit terra calore, Lucr.: resoluta tellus in liquidas rarescit aquas, verdünnt sich, Ov.: rarescunt claustra Pelori, tun sich auf, Verg.: rarescit multo vulnere miles, die Glieder lichten sich, Sil.: sonitus rarescit arenae, wird leiser, Prop. – II) übtr., seltener (spärlicher) werden, sich mindern, abnehmen, et dubios cernit rarescere montes, Lucan. 3, 7: paulatim rarescunt colles, Tac. Germ. 30: ibis efficit, ut rarescant mortiferae pestes (Ungeziefer) absumptae, Amm. 22, 15, 25: venefici, qui tunc rarescebant, Amm. 26, 3, 1: Ggstz., quod iustitia rarescit, iniquitas increbrescit, Tert. apol. 20: ita iustitia rarescet, ita impietas et avaritia crebrescent, Lact. 7, 15, 8. -
4 rārēscō
rārēscō —, —, ere, inch. [rarus], to grow thin, become rare: reso <*>ta tellus In liquidas rarescit aquas, O.: ubi angusti rarescent claustra Pelori, i. e. open, V.: colles paulatim rarescunt, become fewer, Ta.: sonitus rarescit, dies away, Pr.* * *rarescere, -, - Vthin out, open out; become sparse -
5 raresco
rāresco, ĕre, v. inch. n. [rarus], to grow thin, lose its density, to become rare, be rarefied ( poet. and in post-Aug. prose).I.Lit.:II.fulgit item cum rarescunt quoque nubila caeli,
Lucr. 6, 214; cf. id. 6, 513; Stat. S. 1, 2, 186:umor aquai ab aestu,
Lucr. 6, 875; cf.:rarescit terra calore,
becomes loose, id. 6, 841:corpus,
id. 4, 865; 892:resolutaque tellus In liquidas rarescit aquas,
Ov. M. 15, 246:quadrupedibus senectute lanae rarescunt,
Plin. 11, 39, 94, § 231.—Transf.:III.rarescunt alta colonis Maenala,
i. e. become empty, depopulated, Stat. Th. 4, 284; cf.:moenia densae Romae,
id. S. 4, 4, 14: rarescit multo laxatus vulnere miles, the ranks grow thin, Sil. 17, 423; 5, 382; and:rarescunt cuspide pugnae,
Val. Fl. 6, 617:umbrae rarescentes,
Stat. Th. 1, 343; 11, 74: ubi angusti rarescent claustra Pelori, i. e. shall open themselves, grow wider, i. q. laxabuntur, patebunt, * Verg. A. 3, 411; so,colles paulatim rarescunt,
Tac. G. 30.—Trop.:sonitus rarescit,
becomes feeble, diminishes, dies away, Prop. 3, 15 (4, 14), 35:quod justitia rarescit, iniquitas increbrescit,
Tert. Apol. 20:ita justitia rarescet, ita impietas et avaritia crebrescent,
Lact. 7, 15, 8:Ibis efficit, ut rarescant mortiferae pestes absumptae,
become rare, Amm. 22, 15, 25; 26, 3, 1. (In Ov. M. 15, 246, the read. varies between rarescit and rorescit.)
См. также в других словарях:
ARGO — navis in qua Iason cum 54. Heroibus Thessalis Colchos navigavit. Denominis ratione variant Ecymologi. Sententiae eorum ad sex classes revocari possunt. Primo Nonnullis dicta videtur ab Architecti, cuius nomen Argos: de quo Val. Flacc. l. 1. v. 93 … Hofmann J. Lexicon universale
PHASIS — I. PHASIS fluv, celeberrimus, cuius elegans admodum descriptio exstat apud Arrianum in Periplo Ponti Euxini. Virg. Georg. l. 4. v. 367. Phasimque Lycumque Quae coniunctio ad laudem utriusque fluvii. Siquidem teste Strabone l. 11. Ποταμοὶ πλείους… … Hofmann J. Lexicon universale